Barcelona (Reino de España), martes 30 de julio de 2024 (Lasvocesdelpueblo).- Este diario digital español va a reproducir, a continuación, el acuerdo investidura Illa en dialecto catalán. Salvador Illa Roca es el exministro de Sanidad del Gobierno de coalición comunista del Reino de España durante la pandemia del coronavirus (COVID 19) y líder de la marca del partido Socialista Obrero Español (PSOE) en Cataluña, Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), quien para ser investido nuevo «president del Govern de la Generalitat de Catalunya», ha pactado con la ultraizquierda separatista Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) y con la ultraizquierda compinche del secesionismo Catalunya en Comú Podem (Els Comuns); una mera de tripartito ultra y anticatalán, por ende, antiespañol.
«Acord d’investidura entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Les formacions sotasignades ens reclamem hereves del catalanisme popular, que té com a principis essencials el reconeixement de Catalunya com a nació i la voluntat col·lectiva de fer avançar el país i construir un futur millor sobre la base de la voluntat de la ciutadania expressada democràticament.
Aquest catalanisme —fruit de la diversitat i pluralitat de la societat catalana— es tradueix en diverses propostes polítiques que abracen des del federalisme a l’independentisme, que es reconeixen mútuament com a opcions legítimes. Amb aquesta premissa, l’independentisme d’esquerres i el federalisme d’esquerres han tingut la capacitat d’establir confiances, d’alinear objectius i de sumar esforços en diferents moments històrics, sempre amb l’horitzó compartit que Catalunya guanyi sobirania per garantir així el progrés social i econòmic de la societat catalana.
Part d’aquest camí arriba fins a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, moment en el qual es produeix un creixement significatiu entre la ciutadania de Catalunya de la voluntat de decidir democràticament, pacíficament i lliurement el futur polític del país. La incapacitat de donar una resposta democràtica a aquesta voluntat de la ciutadania de Catalunya va provocar l’actual conflicte polític, i la successió accelerada de decisions per part de tots els actors implicats, sumada a la judicialització i la resposta policial cap al moviment independentista, va incentivar el distanciament entre l’independentisme i el federalisme català.
Avui, malgrat els avenços inqüestionables que han significat les diferents iniciatives per posar fi a la judicialització —els indults, la reforma del Codi Penal i, especialment, l’aprovació de la llei d’amnistia—, les amenaces contra la voluntat majoritària de desescalar el conflicte es mantenen, les raons de fons del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat estan pendents de resoldre i la distància entre l’independentisme d’esquerres i el federalisme d’esquerres continua sent important. Amb tot, és evident que la voluntat de la ciutadania expressada en les darreres eleccions al Parlament dona forma a un nou context polític que cal saber atendre amb una lectura encaminada a evitar qualsevol bloqueig i, alhora, a oferir l’oportunitat de refer la confiança entre l’independentisme d’esquerres i el federalisme d’esquerres per fer avançar conjuntament el país.
Amb aquesta voluntat, i retrobant-nos en els principis essencials del catalanisme d’arrel popular—nació, progrés i respecte a la voluntat popular—, el Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya subscriuen un acord per permetre una investidura encaminada a aconseguir que Catalunya guanyi sobirania, a partir de quatre compromisos essencials:
— Construir una solució al conflicte polític basada en un consens ampli de la societat catalana sobre el futur de Catalunya. Aquest consens ens ha de permetre avançar en la via del diàleg i la negociació amb l’Estat per donar forma a un acord que sigui referendat per la ciutadania de Catalunya.
— Impulsar un sistema de finançament singular que avanci cap a la plena sobirania fiscal, basat en la relació bilateral amb l’Estat i la recaptació, gestió i liquidació de tots els impostos, amb l’objectiu de dotar les institucions catalanes dels recursos necessaris per fer front a les necessitats de la Catalunya dels 8 milions d’habitants.
— Reforçar els pilars del reconeixement nacional de Catalunya, especialment el model d’escola catalana, el foment de l’ús social del català, i l’acció exterior de la Generalitat.
— I assegurar la continuïtat d’unes polítiques públiques que garanteixin l’impuls d’un sistema productiu i uns serveis públics centrats en la recerca de la prosperitat compartida i el benestar i les oportunitats per al conjunt de la ciutadania.
El compliment dels compromisos de l’acord per a una investidura que faci avançar Catalunya en termes de sobirania són necessaris per refer les confiances entre l’independentisme d’esquerres i el federalisme, conscients que som lluny, encara, d’una entesa que comporti la possibilitat de traçar un camí compartit de llarg recorregut. Però, alhora, les bases del catalanisme polític ens empenyen a fer possible l’oportunitat de superar distàncies i recels, de retrobar-se en les idees compartides de reconèixer Catalunya plenament com a nació i la voluntat col·lectiva de construir un futur d’oportunitats, benestar i prosperitat per a tothom a partir de l’empoderament democràtic de la ciutadania. Aquests pilars compartits entre el federalisme i l’independentisme ens acosten de manera decisiva a la resolució del conflicte polític i ens doten de les eines necessàries per construir una Catalunya més justa, més pròspera, més verda, més feminista i plenament lliure.
1.RESOLUCIÓ DEL CONFLICTE POLÍTIC
La naturalesa del conflicte polític entre l’Estat espanyol i Catalunya té profundes arrels històriques i es pot sintetitzar en les dificultats de trobar un reconeixement nacional satisfactori per a la ciutadania de Catalunya en l’estructura institucional i l’ordenament legislatiu de l’Estat.
En aquest marc, la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 —que anul·lava part de l’Estatut de Catalunya aprovat pel Parlament i les Corts Generals i ratificat per la ciutadania de Catalunya— marca un abans i un després del conflicte polític, i evidencia un xoc entre la legitimitat parlamentària i popular de Catalunya i la legitimitat institucional i constitucional de l’Estat, ambdues imprescindibles en tota democràcia avançada i en qualsevol Estat de Dret.
A partir d’aquell moment, una part àmplia de la ciutadania passa a reivindicar la plena sobirania de Catalunya i manifesta la voluntat de decidir lliurement i democràticament sobre el futur polític del país. Durant l’última dècada, les institucions catalanes han buscat diverses vies per donar resposta a aquesta demanda —la sol·licitud del traspàs a la Generalitat de la capacitat de convocar referèndums fent ús de l’article 150.2 de la Constitució, la consulta del 9-N del 2014 o el referèndum de l’1 d’octubre de 2017— que han certificat l’existència de concepcions diferents sobre la sobirania de Catalunya i han definit els diferents actors de l’actual conflicte polític.
La resposta judicial al conflicte polític —allunyada del diàleg i la negociació— només ha contribuït a agreujar la tensió institucional i social. És per això que cal posar en valor el camí recorregut fins ara per afavorir la desescalada del conflicte polític i la plena recuperació dels drets i llibertats de totes les persones implicades en el Procés —indults, reforma del Codi Penal, llei d’amnistia— i retornar el conflicte al terreny de la política per facilitar-ne la resolució.
En aquest sentit, l’aplicació de la llei d’amnistia ha de permetre culminar aquest camí i iniciar una nova fase del procés de diàleg i negociació entre Catalunya i l’Estat. Aquesta nova etapa s’ha de centrar en la resolució del conflicte polític i ha d’abordar —a part dels recursos de què ha de disposar Catalunya per garantir els drets, la cohesió social i la prosperitat de la ciutadania del país— els següents elements:
— El debat sobre el reconeixement nacional de Catalunya i la forma de vehicular institucionalment i jurídicament aquest reconeixement.
— La necessitat que els acords fruit del diàleg i la negociació siguin referendats per la ciutadania, i afavoreixin la creació d’un ampli consens sobre el futur de Catalunya.
En el marc de la darrera legislatura, el Govern de la Generalitat va iniciar els treballs per donar forma a un Acord de Claredat, entès com l’acord de totes les parts implicades en el conflicte de sobirania que ha de permetre a la ciutadania de Catalunya decidir democràticament el futur polític del país, incloent la pluralitat i diversitat de la societat catalana. Aquests treballs, en l’àmbit acadèmic, van constatar la necessitat:
— D’abordar el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol a partir del diàleg i la negociació
— D’assegurar la no renúncia als diversos objectius polítics pel que fa l’estatus de Catalunya
— D’harmonitzar els principis de democràcia, imperi del dret, federalisme i protecció de les minories.
— De donar veu a la ciutadania per conèixer les seves preferències sobre l’organització territorial i acomodar, de manera legítima i viable, aquestes preferències.
Partint d’aquestes premisses, les formacions sotasignades constaten la necessitat d’impulsar un ampli debat polític, social i ciutadà i bastir així una proposta que contribueixi a abordar la resolució del conflicte polític de fons. Amb aquest objectiu, el Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya es comprometen a impulsar, en el primer ple del Parlament posterior a la constitució del nou Govern de la Generalitat, una Convenció Nacional per la resolució del conflicte polític.
Aquesta convenció estarà integrada per un grup impulsor format per representants del grups parlamentaris i presidida per una representant d’Esquerra Republicana.
L’objectiu de la Convenció és promoure un debat a nivell polític, social i ciutadà sobre com abordar la resolució del conflicte polític existent i haurà de presentar les seves conclusions al Parlament.
De la mateixa manera, la Convenció també tindria la funció de fer un seguiment i monitoratge de l’aplicació de la llei d’amnistia.
Per tal de facilitar els treballs de la Convenció, el Govern crearà una Oficina que asseguri els recursos humans, tècnics i materials per desenvolupar les seves tasques.
2. ACORD PER UN NOU MODEL DE FINANÇAMENT SINGULAR A. ANTECEDENTS
Catalunya pateix un infrafinançament sostingut en el temps que supera amb escreix el que correspondria a un model de solidaritat entre territoris. Els diversos models de finançament autonòmic han comportat greus deficiències per a Catalunya, que es tradueixen en una insuficiència financera crònica que limita enormement la despesa en polítiques públiques com la salut, els serveis socials, l’habitatge o les infraestructures.
Aquestes deficiències tenen un impacte directe en els serveis públics i en la capacitat de Catalunya per fer front als reptes de futur, i es generen i es perpetuen gràcies a un model de finançament de règim comú caducat, poc transparent i insuficient. Un model de finançament que té com a resultat una distribució poc justa dels recursos entre els territoris de l’Estat i que acaba limitant la capacitat de creixement econòmic de Catalunya.
Tots els intents previs de bastir un model de finançament basat en el paradigma actual i la gestió centralitzada des de l’Administració de l’Estat no han fet més que estructuralitzar unes insuficiències que han estat un llast sistemàtic al creixement econòmic de Catalunya i a la prosperitat de la seva ciutadania.
No es tracta de reformar el model de finançament comú, sinó de canviar-lo sobre un nou paradigma basat en la singularitat i la bilateralitat. Si volem assolir els estàndards europeus pel que fa a recursos destinats a l’estat del benestar i a la dinamització del teixit productiu, és indispensable un nou sistema de finançament basat en una relació bilateral amb l’Estat i un increment substancial de la capacitat normativa i de la capacitat de gestió que garanteixi la suficiència financera i la sobirania fiscal de la Generalitat. Per aquest motiu, és necessari un augment substancial i progressiu de la capacitat normativa en tots els tributs generats a Catalunya per poder adaptar el sistema fiscal a les necessitats del país i disposar de la cessió dels rendiments d’aquests tributs.
Un finançament just i singular és compatible amb la contribució equitativa al sosteniment de la despesa de l’Estat, que redunda en benefici de les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya i en la solidaritat entre territoris.
Un finançament singular necessita un model bilateral de relació amb l’Estat compatible amb la participació en òrgans multilaterals quan la naturalesa o l’àmbit dels acords així ho exigeixi.
De la mateixa manera, l’aprofundiment en l’autogovern i de l’autonomia fiscal i financera necessita fixar com a prioritat una hisenda catalana compatible amb el fet d’avançar cap a un model tributari federal amb una major capacitat normativa, de gestió, recaptació, liquidació i inspecció, així com amb una governança de les inversions públiques des de Catalunya i per a Catalunya.
A fi i efecte de retrobar punts d’acord, ambdues parts s’han inspirat en l’ampli consens del Parlament de Catalunya l’any 2005, especialment en els apartats de finançament, quan es va aprovar la proposta de reforma de l’Estatut. Aquest marcava un camí per avançar cap un model de finançament basat en l’autonomia financera, la coordinació, la solidaritat i la transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, així com els principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions.
B. EL MODEL DE FINANÇAMENT SINGULAR DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
La concreció de tots aquests principis passa, necessàriament, per l’establiment d’un nou model de finançament per a la Generalitat de Catalunya basat en la negociació bilateral amb l’Estat. En aquest sentit, els partits sotasignats acorden:
a.- Que sigui la Generalitat la que gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya i augmenti substancialment la capacitat normativa amb coordinació amb l’Estat i la Unió Europea.
a 1.- La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya, llevat dels de naturalesa local.
b.- L’aportació catalana a les finances de l’Estat integra l’aportació pel cost dels serveis que l’Estat presta a Catalunya i l’aportació a la solidaritat.
b 1.- L’aportació de les despeses de l’Estat s’establirà a través d’un percentatge de participació en els tributs.
b 2.- L’aportació a la solidaritat ha de ser explícita i s’ha de reflectir de manera transparent. La Generalitat ha de contribuir a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes a fi que els serveis prestats pels diferents governs autonòmics als seus ciutadans puguin assolir nivells similars, sempre que duguin a terme un esforç fiscal també similar. Aquesta solidaritat ha d’estar limitada pel principi d’ordinalitat.
C. HISENDA CATALANA
Amb l’objectiu d’implementar aquest nou model, és imprescindible que el desenvolupament de la hisenda catalana sigui una prioritat per al pròxim Govern de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu que aquesta administració assoleixi plena autonomia en la recaptació, gestió, liquidació i inspecció de tots els tributs que es generen a Catalunya.
La hisenda catalana ha d’instrumentalitzar-se a través de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) amb l’objectiu final d’assumir progressivament les funcions d’aplicació de tots els tributs generats a Catalunya per mitjà de l’exercici de les potestats i funcions administratives de liquidació, recaptació i comprovació de les obligacions tributàries dels impostos, amb l’ús, quan correspongui, dels mecanismes previstos per la llei.
L’assumpció d’aquestes competències requerirà el traspàs dels mitjans humans, materials, econòmics i tecnològics.
D. IMPLEMENTACIÓ
Amb l’objectiu d’implementar aquest nou sistema de finançament singular per a Catalunya, caldrà formalitzar el present acord durant el primer semestre de 2025 en la comissió bilateral entre el govern de la Generalitat i el de l’Estat en relació al model de finançament.
El 2025 caldrà impulsar els acords als quals s’arribi en la comissió esmentada anteriorment, a través de les modificacions legislatives necessàries i, quan correspongui, es traslladaran a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat per tal que es puguin aprovar. Els objectius seran:
a) L’assumpció progressiva, per part de l’Agència tributària de Catalunya, de la gestió, la recaptació, la liquidació, la inspecció i la disponibilitat de tots els impostos suportats a Catalunya.
b) L’augment substancial, per part de la Generalitat de Catalunya, de la capacitat normativa tributària amb coordinació amb l’Estat i la Unió Europea.
c) El desplegament calendaritzat del nou model de finançament, començant pels passos que se citen a l’apartat següent.
d) L’impuls de les modificacions que corresponguin de la LOFCA, de la Llei de finançament de les comunitats autònomes i de la Llei de cessió de tributs a Catalunya que siguin necessàries per a la implementació d’aquests objectius. Major autonomia de gestió i espai fiscal propi:
Tal com estableix l’article 204 i 205 de l’EAC, l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) pot assumir la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels impostos recaptats a Catalunya i que actualment gestionen des de l’AEAT.
L’ATC, creada l’any 2007 i en funcionament des del 2008, compta amb més de 16 anys d’experiència que l’avalen per assumir noves competències tributàries. El primer tribut en què s’avançarà en l’aplicació dels objectius de la implementació del nou model de finançament serà l’IRPF. Les comissions esmentades anteriorment prendran els acords corresponents per assegurar la seva execució al llarg de l’any 2026.
Addicionalment, en relació a l’espai fiscal propi de Catalunya, durant l’any 2025 es portaran a terme els treballs en les dues comissions esmentades anteriorment per tal de dur a terme propostes, com a mínim, sobre:
1. IVA PIMES. Atribució de la recaptació de l’IVA PIMES en funció del seu domicili en comptes de l’estadística de consum i anàlisi de l’extensió d’aquest mecanisme a altres tributs.
2. IVA arrendaments turístics: Quan s’aprovi la Directiva europea, s’establirà a la Llei de l’IVA un sistema d’opció perquè Catalunya pugui decidir l’aplicació de l’impost als arrendaments turístics al seu territori o en part, cosa que permetrà determinar quin és el règim d’atribució de la recaptació més oportú.
E. TRANSITORIETAT
Mentre es produeixi el desplegament del nou model de finançament descrit en aquest document es duran a terme les accions següents:
1. Increment substancial de recursos: incrementar els recursos derivats de l’evolució de les necessitat de l’Estat del Benestar i compensar els desequilibris que s’han produït en la vigència de l’actual model.
2. Ordinalitat segons la capacitat fiscal: Catalunya aporta al sistema de finançament més del que rep, ja que té un major nivell de renda i consum que altres territoris. En qualsevol cas, el finançament de Catalunya ha de respectar el principi d’ordinalitat. Les contribucions de les comunitats autònomes per habitant, ordenades en una escala de major a menor, han de mantenir el mateix ordre que en l’escala d’allò que reben. Es tracta d’un canvi estructural al sistema de finançament, que en cas de no adoptar-se durant el 2025, requerirà mesures compensatòries.
3. Solidaritat: Catalunya continuarà aportant a la solidaritat territorial. L’aportació ha de ser explícita, i ha de reflectir de manera transparent quant aporta i quant rep, de manera que la contribució a la solidaritat de Catalunya sigui coneguda i reconeguda.
4. Competències no homogènies: Catalunya exerceix un conjunt de competències singulars que no tenen altres territoris. En el càlcul de les necessitats de despesa a finançar a Catalunya s’han de tenir en compte totes les variables rellevants, com ara l’augment de la població en edat escolar o el factor envelliment, per reflectir adequadament les singularitats pròpies de Catalunya.
Cal actualitzar el seu finançament atenent als seus costos reals i a les noves necessitats i funcions que s’han generat al seu entorn.
5. Consorci per a les inversions: Per fer front al dèficit d’inversions a Catalunya i la a baixa execució de les inversions previstes, es constituirà un Consorci paritari Estat-Generalitat. El seu objecte serà la gestió i l’execució de les inversions de l’Estat a Catalunya.
Es definirà un marc pluriennal de finançament al Conveni de creació del Consorci en què es tingui com a referència, per dotar-lo pressupostàriament, la mitjana d’inversió pública sobre el PIB al conjunt de l’Estat. És a dir, s’establirà el finançament per al Consorci en una xifra equivalent a l’aplicació de la ràtio sobre el PIB que es pressuposta.
3. CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ AMB LLENGUA PRÒPIA I VOLUNTAT DE PROJECTAR-SE AL MÓN
Catalunya és una nació construïda a partir d’una visió inequívocament inclusiva, pròpia d’un país plural i divers. Una nació on el català ha actuat i ha de seguir actuant com la llengua comuna i de progrés del conjunt de la societat i on la vocació europeista i mediterrània ha de continuar guiant la projecció internacional del país.
Partint d’aquest plantejament, la XV legislatura ha de comportar un enfortiment del conjunt de polítiques encaminades a potenciar l’ús social de la llengua catalana com a millor forma d’assegurar la cohesió de la societat catalana i, alhora, seguir reforçant l’acció exterior de la Generalitat davant d’un món cada vegada més global. Amb aquests objectius, els sotasignats assumeixen els següents compromisos:
1. Llengua.
El retrocés de l’ús social de la llengua catalana exigeix donar continuïtat i seguir reforçant amb la màxima ambició i consens la política lingüística, amb especial atenció a la defensa del model d’escola catalana com a garantia de l’aprenentatge de la llengua, a la seva normalització i foment en tots els àmbits, i a la garantia dels drets lingüístics. Així mateix, la política lingüística de Catalunya ha d’incorporar l’objectiu de reforçar l’impuls i el progrés de l’occità a l’Aran i de la llengua de signes catalana.
1.1. Departament de Política Lingüística.
La política lingüística tindrà rang de Departament, amb un pla d’acció transversal que es projecti sobre el conjunt dels Departaments del Govern i les seves polítiques.
1.2.Pacte Nacional per la Llengua.
Aprovar el Pacte Nacional per la Llengua i el seu calendari d’execució, proposat per l’actual Govern. Fer-ho en el termini dels 100 primers dies del nou Govern, assumir-ne les mesures al Pla de Govern i dotar-lo amb el corresponent finançament anual per al seu desplegament, que, per al primer any, es preveu de 200 milions d’euros.
1.3.El català a les institucions.
Garantir el català com la llengua d’ús normal de les administracions i de les institucions catalanes en les seves actuacions internes i en la relació entre elles, així com en les comunicacions i les notificacions adreçades a les persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret d’opció lingüística de la ciutadania en la seva relació amb l’administració.
1.4.El català a l’educació.
El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ha de ser la llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d’aprenentatge en el sistema educatiu i en l’acollida de l’alumnat nouvingut.
Al final de l’etapa educativa obligatòria, el sistema educatiu ha de garantir la competència oral i escrita plena en català i en castellà, tant en els registres formals com en els informals.
En tot cas, la determinació de la presència de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari haurà d’estar basada exclusivament en criteris pedagògics recollits en el projecte lingüístic de cada centre. Aquests projectes s’elaboraran a partir de l’anàlisi dels usos i l’exposició de l’alumnat a les diverses llengües per tal d’impulsar mesures de suport educatives de cada llengua i en cap cas a partir de paràmetres imposats, aliens a criteris pedagògics.
El Departament d’Educació orientarà els centres, d’acord amb les dades sociolingüístiques disponibles, en l’aplicació de metodologies d’immersió lingüística en llengua catalana per tal que l’alumnat de contextos en què la llengua habitual i familiar no és el català tingui l’oportunitat d’aprendre-la en igualtat de condicions. Igualment, el Departament vetllarà perquè la comunitat educativa compleixi els compromisos lingüístics i educatius adquirits i prendrà les mesures necessàries per garantir el dret de l’alumnat a rebre la formació d’acord amb el que estableixi el projecte lingüístic del seu centre.
El Govern de la Generalitat, si es posa en risc la prevalença d’aquest criteri pedagògic, promourà, amb el consens de la resta de forces polítiques i entitats que defensen el model de l’escola catalana, les reformes i accions necessàries per defensar-lo i garantir-lo, sense abandonar mai l’objectiu.
El català és la llengua d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut. Així doncs, l’alumnat nouvingut rebrà els suports necessaris per garantir l’aprenentatge de les llengües oficials i fer possible la seva inclusió en la societat catalana.
1.5.Impuls de l’ús social del català i garantia de drets lingüístics.
És en l’ús social on es xifra la vitalitat d’una llengua. Entre les diverses accions que s’impulsaran per promoure’l, se’n destaquen les següents:
a) Estendre la vehicularitat de la llengua catalana en l’àmbit de les activitats extraescolars i de l’esport de base i el lleure, mitjançant el desplegament progressiu dels Plans Educatius d’Entorn a tots els municipis de Catalunya i adoptant la metodologia de la immersió lingüística on sigui necessari. Aquestes activitats tindran caràcter universal.
b) Desenvolupar el pla d’impuls al català a l’audiovisual i l’entorn digital, com a mínim amb la dotació prevista en el projecte de pressupostos pel 2024, que incrementi les pel·lícules i sèries produïdes, doblades o subtitulades en català, l’exhibició de cinema en català en sala, la incorporació del català a les plataformes, la presència del català a les xarxes socials i als videojocs, i la disponibilitat del català a les principals tecnologies de la llengua.
c) Rellançar els mecanismes d’acollida, ensenyament i dinamització lingüística per a persones adultes per fer front efectivament tant al repte migratori com a les necessitats del conjunt de la població, reforçant la dotació econòmica i de personal del Consorci per a la Normalització Lingüística. Potenciar la concertació local, amb els agents cívics i socials implicats i amb els ajuntaments, per impulsar el català com a llengua d’acollida, així com la concertació social, incloent el català en els cursos de polítiques actives d’ocupació i formació contínua com a matèria i garantir-ne l’ús normal com a llengua vehicular.
d) En el marc de l’aplicació dels plans de foment del català desenvolupats pels departaments de Salut i Drets Socials, establir un calendari de capacitació del personal i normalització de l’ús que garanteixi l’atenció activa en català als usuaris al llarg de la legislatura, i executar les mesures pertinents per assolir-ho.
e) Garantir activament el compliment de la legislació en matèria de drets lingüístics, especialment a l’empresa i al comerç (retolació, etiquetatge, atenció al públic, oferta de serveis, etc.) i dotar els organismes encarregats de vetllar per aquest compliment del personal i els recursos necessaris per fer-ho.
f) Aplicar durant el curs 2025-26 les previsions sobre coneixement de català del professorat incloses a la llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació de Catalunya. Incloure, l’assoliment del C2 de català en el grau d’educació primària, d’acord amb les universitats, i potenciar-ne l’obtenció en els altres graus, sobretot en els més orientats a la docència, així com en el màster universitari de formació del professorat. Garantir que tots els graduats en universitats catalanes en els graus lingüísticament estratègics (salut, dret, treballadors socials, ciències de la comunicació, etc.) assoleixen el nivell C1 de català, com a competència lingüística necessària per atendre els pacients i els usuaris del país. Dotar econòmicament els serveis lingüístics universitaris per possibilitar-ho.
g) Crear un centre de recerca aplicada en política lingüística, aprenentatge i ús de la llengua vinculat al sistema universitari i de recerca, el Govern, el Consell Social de la Llengua i el Consorci de Normalització Lingüística, i dedicat a analitzar la realitat sociolingüística, avaluar les actuacions realitzades, liderar experiències innovadores i proposar el desenvolupament de nous recursos.
2. La projecció europea i internacional de Catalunya Les formacions sotasignades coincideixen a concebre com a base de l’acció exterior i la projecció europea i internacional de Catalunya la Llei 16/2014, del 4 de desembre, d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea.
2.1.Departament d’Acció Exterior i Unió Europea. Es mantindrà el Departament d’Acció Exterior i UE, així com el Programa de suport al cos consular establert a Catalunya.
2.2.Cos d’Acció Exterior. Es culminarà la creació del Cos d’Acció Exterior i s’establirà un pla d’implementació dels seus funcionaris i funcionàries en tots els departaments.
2.3.Xarxa de delegacions. Es consolidarà i ampliarà la xarxa de delegacions actual, amb especial atenció a l’Amèrica Llatina i a l’Àsia i es reforçarà l’acció exterior al continent africà. Amb aquesta finalitat, també es mantindrà el Programa per a la millora de la governança de les delegacions del Govern a l’exterior.
2.4.Presència en organismes europeus i internacionals. Es reforçarà la presència de la Generalitat de Catalunya a més formacions dels Consells de la Unió i grups de treball derivats, on les institucions catalanes tinguin competències o interessos específics. Així mateix, es promourà la participació de la Generalitat de Catalunya en organismes i agències internacional on es tractin qüestions que afectin les seves competències (ONU, UNESCO, OMS, EUROPOL, ONU Dones, ONU Habitat, UNRWA, FAO, OCDE, OCHA, UNDP, UPM…). De manera prioritària:
– Es desenvoluparan els mecanismes per facilitar la participació de Catalunya a la UNESCO, tal com fan altres realitats nacionals com Flandes o Quebec.
– Catalunya participarà a reunions de la tercera dimensió de seguretat de la OSCE, en les quals s’aborden aspectes relatius als drets humans i llibertats al continent europeu, al Caucas i a l’Àsia Central. També participarà en reunions relatives a les qüestions ambientals i econòmiques d’aquest àmbit.
– S’inclourà un representant de la Generalitat al Senior Officials Meeting de la de la Unió per la Mediterrània per tal de participar en la presa de decisions que afecten tot l’arc euromediterrani.
– Es garantirà la presència del CAC a l’ERGA (European Regulators Group for Audiovisual Media Services), així com la presència del 3Cat a l’EBU (European Broadcasting Union).
– Es promourà el destacament temporal d’experts de la Generalitat a institucions i agències de les Nacions Unides (pràctica coneguda com a «secondments», en nomenclatura dels organismes internacionals), tal com estableix la Llei d’Acció exterior.
2.5. Pau i cooperació internacional
Complir amb l’objectiu del 0’7% dels ingressos corrents no condicionats a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, l’any 2030. Complir amb l’enfocament feminista de la cooperació al desenvolupament Reprendre el Fòrum Català per la pau, procés participatiu plural que ha de permetre generar una estratègia catalana i polítiques públiques per a la construcció de la pau, i la transformació i prevenció i resolució dels conflictes violents.
3. Seleccions esportives catalanes
Tenint en compte la vitalitat de l’esport català federat, la tradició històrica i arrelament social, així com l’alta participació i capil·laritat territorial, es continuarà treballant pel màxim reconeixement de l’esport català a tots els nivells.
En aquest sentit, es promourà la projecció internacional de les federacions esportives catalanes i el reconeixement de les seleccions esportives catalanes, d’acord amb la voluntat i treball conjunt amb les Federacions. A aquests efectes:
– Es constituirà una Oficina del Govern, adscrita al Consell Català de l’Esport, que promourà les seleccions esportives catalanes, oferirà el suport actiu i acompanyament a les federacions esportives catalanes, que d’acord amb la seva voluntat i amb el que estableix l’article 48.2 de la Llei estatal 39/2022, de 30 de desembre, de l’Esport, poden optar a la participació directa a l’àmbit internacional pel fet d’haver-se constituït abans que la federació estatal corresponent i d’acord amb l’arrelament social i històric a Catalunya. Aquesta oficina també vetllarà davant del Consell Superior d’Esports estatal per aquest reconeixement.
4. POLÍTIQUES PÚBLIQUES
A. CONTINUÏTAT DE LES POLÍTIQUES DE L’ACTUAL GOVERN DE CATALUNYA:
A.1. CATALUNYA VERDA: AIGUA, ENERGIA, INFRAESTRUCTURES
ENERGIA
● Continuar la consolidació de l’Energètica com a empresa pública de generació i subministrament d’energia renovable, aconseguir la neutralitat climàtica de la Generalitat i el seu sector públic el 2030.
● Continuar l’aposta pel nou model energètic català, amb l’extensió de l’autoconsum i les comunitats energètiques. Un model basat en la implementació de les energies renovables, distribuït, participat, desnuclearitzat i amb cohesió territorial, que ha de contribuir a la descarbonització de l’economia, la reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) al teixit productiu, al transport i a les nostres llars. Un model energètic que prioritzarà el foment de la generació d’electricitat renovable, inclosa preferentment la de proximitat i l’autoconsum. En conseqüència, el Govern de la Generalitat s’oposarà a aquells projectes contraris a aquest model energètic, com són els projectes privats de les línies elèctriques d’evacuació de molt alta tensió (MAT) de la línia del Baix Cinca-Pierola-Rubí, la línia Valmuel-Begues i la línia Laluenga-Isona.
AIGUA
● Continuar amb el suport al món local en la millora de les xarxes d’abastament, i als sectors afectats per minimitzar els impactes derivats de la sequera.
● Complir amb el calendari previst i continuar amb les inversions en obres hidràuliques estructurals que ens permetin ser més resilients davant d’episodis futurs de sequera i generar més recursos, com les noves infraestructures de dessalació previstes a la Tordera i el Foix, amb les estacions d’aigua regenerada amb l’objectiu d’arribar a 130 hm³/any d’aigua regenerada, cosa que garantirà una inversió de 110 M€ en la construcció i millora de 24 plantes d’aigua regenerada, així com amb totes les inversions en plantes potabilitzadores.
MOBILITAT i TRENS
● Mantenir el projecte del TRAMCAMP que permetrà oferir un sistema de transport públic ferroviari a l’àrea metropolitana de Tarragona.
● Continuar amb l’estudi per poder implantar serveis ferroviaris a la Costa Brava, el Pirineu, la Catalunya Central i les Terres de l’Ebre. ● Continuar amb l’exigència de la recuperació del servei AVANT Tortosa-Barcelona.
● Rodalies. Desplegament de l’acord d’investidura, amb l’objectiu d’aconseguir la constitució de la nova operadora entre 2024-2025 i el traspàs de les primeres infraestructures durant el 2025 i executar les fites acordades en la reunió del 09/02/24, abans d’acabar l’any 2024:
– Haver transferit el dèficit d’explotació de RENFE de 2023.
– Presentar l’esborrany dels estatuts de la nova empresa operadora. – Completar l’estudi de les infraestructures a transferir:
● Iniciar el traspàs de la línia R1.
● Impulsar conjuntament Govern/Gobierno/RENFE un pla de xoc de millora de serveis.
● Mantenir el desplegament previst de la T-Mobilitat a tot el territori per fer realitat la integració tarifària de tot Catalunya durant el 2025.
● Continuar amb les bonificacions a la T-Jove.
● Mantenir el compromís de la gratuïtat de la T-16 i el seu us a tot Catalunya.
A.2. CATALUNYA PRÒSPERA: EMPRESA I TREBALL, FISCALITAT.
EMPRESA
● Continuar treballant per una Reindustrialització verda i justa que reparteixi el treball i el benestar que el nou context climàtic posa en perill i desenvolupar mecanismes de compensació i de readaptació per les persones treballadores.
● Donar continuïtat a l’esforç d’impulsar la indústria a Catalunya iniciat amb el Pacte Nacional per la industria 2020-2025, i arribar a assolir un pes industrial del 25% del PIB del país l’any 2030.
● Continuar desplegant els mecanismes de facilitació de projectes estratègics, establerts a la Llei 18/2020, de 28 de desembre, de facilitació de l’activitat econòmica. Establir la figura de “projectes estratègics” per reconèixer els projectes d’inversió més rellevants pel seu impacte positiu i singular en l’economia catalana.
● Continuar amb el desplegament de l’aliança de semiconductors. El sector dels semiconductors és estratègic per a l’economia catalana i cal continuar amb el compromís d’inversió per part de la Generalitat de Catalunya, i tancar la part de finançament a traves del PERTE xip per tal de tirar endavant la planta de preproducció de xips que suposa un pas clau en el camí cap a la sobirania tecnològica catalana.
FISCALITAT
● Mantenir l’impost de successions i de patrimoni en els tipus actuals i no implementar propostes de deflactació de l’IRPF.
A.3. CATALUNYA JUSTA: HABITATGE, EDUCACIÓ, SALUT, DSO, CULTURA.
HABITATGE
● Posar en marxa un programa urgent de foment de l’habitatge protegit per resoldre l’actual crisi d’accessibilitat i construir 50.000 pisos nous en el període 2024-2030.
● Crear un programa de rehabilitació d’habitatges per tal d’incrementar el parc de lloguer assequible i social 2024-2030.
● Mantenir el compromís pressupostari per polítiques d’habitatge assolit a la proposta de pressupostos de l’exercici 2024.
● Desplegar en el marc de les competències de la Generalitat de Catalunya l’aplicació de la Llei estatal d’habitatge, en especial l’Índex de referència de preus dels lloguers.
● Impulsar conjuntament la regulació dels lloguers de temporada i per habitacions així com dels habitatges d’ús turístic.
EDUCACIÓ
● Mantenir la gratuïtat de l’I2 i donar continuïtat a la feina iniciada per fer universal i gratuïta l’educació 0-3.
● Mantenir el val escolar adreçat a les famílies amb fills/es que estiguin a primària i a secundària amb una quantitat mínima de 70€ per fill/a,tal com estava previst al projecte de pressupost 2024.
● Mantenir l’avançament del calendari escolar.
● Mantenir la no concertació de centres que segreguen per gènere a primària i acabar amb els concerts d’aquelles que segreguen per gènere a secundària.
SALUT
● Mantenir i consolidar les millores laborals (retributives i organitzatives) dels professionals sanitaris, fetes el 2023 i principis del 2024.
● Culminar l’harmonització de les condicions laborals del conjunt dels treballadors/es sanitaris, aconseguint que siguin homologables i reforçant la visió unificada del sistema.
● Mantenir les inversions hopitalàries i complir-ne el calendari previst, en tot cas en pel què fa referència a:
– El nou Hospital Clínic
– El nou Campus Salut de Girona
– El nou Hospital de Terres de l’Ebre. Mentre la construcció no estigui finalitzada, continuar la millora prevista de l’Hospital Verge de la Cinta.
– L’ampliació prevista de l’hospital de la Vall d’Hebron. – Les inversions per a la renovació i millora de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. – Culminar l’ampliació de l’Hospital del Mar.
– Reforç del parc Hospitalari de Lleida, format per l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l’Hospital Universitari Santa Maria, a través de la construcció del nou edifici de consultes externes de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l’ampliació del nou bloc quirúrgic, entre altres coses.
– Continuar amb la planificació del Nou Hospital Vallès Sud. – Continuar amb els processos de republificació.
CULTURA
● Arribar a l’objectiu del 2% del pressupost, tal com estava previst, al 2025.
● Impulsar com un projecte estratègic del País el projecte del Catalunya Media City (CMC) a les Tres Xemeneies (Sant Adrià de Besòs i Badalona), de manera coordinada amb el Parc Audiovisual de Catalunya (Terrassa), perquè esdevingui el centre més important de la indústria audiovisual, la cultura digital i el videojoc d’Europa.
ESPORT
● Continuar potenciant la igualtat a l’esport, mantenint l’aposta per l’esport femení i la projecció de les referents esportives. Avançar en la lluita contra els estereotips i les violències masclistes, la precarietat de les professionals, la bretxa salarial i els obstacles i reticències perquè les dones també puguin accedir als quadres tècnics i directius dels clubs esportius.
DRETS SOCIALS
● Mantenir l’Oficina de pobresa energètica.
● Continuar amb el desplegament de l’atenció integrada social i sanitària a les residències de gent gran, i mantenir les experiències d’integració ja desplegades territorialment.
A.4. CATALUNYA DE DRETS I FEMINISTA: FEMINISMES, LGTBI, PAU, COOPERACIÓ, SEGURETAT.
FEMINISMES
● Mantenir el Departament de Polítiques d’Igualtat i Feministes.
● Mantenir la creació de la Xarxa Lila de país inclosa al projecte de pressupostos 2024, per a la prevenció de les violències masclistes; combatre les desigualtats en l’àmbit laboral, i aprofundir en el dret a les cures i el dret al temps.
● Mantenir el dret que les dones puguin triar entre els dos mètodes d’interrupció voluntària de l’embaràs en totes les regions sanitàries.
● Mantenir el programa d’accés universal a productes menstruals reutilitzables per tal d’acabar amb la pobresa menstrual que pateixen 1 de cada 4 dones a Catalunya.
SEGURETAT
● Mantenir les convocatòries anuals del cos de Mossos d’Esquadra, amb un mínim de 900 anuals, per tal d’assolir l’objectiu de 22.000 efectius a Catalunya l’any 2030.
● Continuar amb la planificació fent noves promocions continuades al cos de Bombers, per assolir el 2028 els 3.300 bombers i bomberes funcionaris i 2.100 bombers i bomberes voluntaris.
● Continuar fent noves convocatòries al cos d’Agents Rurals per assolir els 900 efectius el 2030.
● Incrementar la dotació de personal administratiu i tècnic de suport, i crear l’escala de suport als Bombers.
● Mantenir la feminització dels cossos de seguretat i emergències. Per poder culminar la transformació de l’estructura i la cultura organitzativa: – Continuar fent la reserva de places per a les convocatòries d’accés i de promoció als diversos cossos operatius.
– Continuar fent campanyes per fomentar la participació de dones en aquestes convocatòries perquè cada cop se’n presentin més.
– Continuar implementant mesures d’igualtat als diversos cossos operatius.
– Continuar adequant les infraestructures i equipaments amb perspectiva de gènere.
– Fer convocatòries territorialitzades de promoció de la Policia de la GeneralitatMossos d’Esquadra.
● Continuar dotant dels recursos i mitjans necessaris els cossos operatius i aprovar nous plans estratègics per a cadascun d’ells.
● Continuar la millora del parc mòbil de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.
● Continuar amb la incorporació de vehicles de Bombers per assolir el 2028 l’actualització total del parc mòbil; d’equipament individual i d’equips i materials d’intervenció.
● Continuar amb l’adequació de la flota de vehicles al creixement del cos d’Agents Rurals.
A.5. CATALUNYA SENCERA.
● Desplegar la Llei 11/2022, del 29 de desembre, de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles, i dotar-la dels recursos necessaris.
● Mantenir la millora de les condicions dels professionals en l’àmbit rural per garantir l’atenció a la salut al conjunt del país.
● Continuar facilitant la relació administrativa i l’agilització de les tramitacions entre el Govern de la Generalitat i els municipis rurals, i aprofundir-hi.
● Completar el desplegament de l’agenda rural.
B. POLÍTIQUES A IMPULSAR PEL PROPER GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA:
B.1. CATALUNYA VERDA CLIMA
● Aconseguir que el 2030 Catalunya pugui autoabastir-se a partir de l’execució de les inversions en aigua regenerada, potabilització i dessalinització, que permeti que Barcelona no depengui del transvasament del Ter per tenir aigua de boca. I el compromís inequívoc de no fer cap mena de transvasament de l’aigua de l’Ebre.
● Sempre respectant l’autonomia i la decisió dels municipis, treballar per estendre el sistema de recollida de residus mitjançant el sistema «porta a porta» o contenidor intel·ligent als municipis de menys de 20.000 habitants.
AGRICULTURA I AGROALIMENTACIÓ
● Creació d’una Oficina única per reduir, optimitzar i facilitar els tràmits i impulsar una proposta de renda bàsica agrària.
MOBILITAT I INFRAESTRUCTURES
● Aprovar el «Pla de Xoc per a unes Rodalies dignes», mesures a curt, mig i llarg termini per dignificar el servei actual de Rodalies de Catalunya.
● Mantenir les polítiques de bonificació dels peatges de la C16 i la C32 aprovades pel Govern de la Generalitat.
● El Govern es compromet a defensar el corredor ferroviari de mercaderies per l’interior (Camp de Tarragona-Penedès).
B.2. CATALUNYA PRÒSPERA EMPRESA
● Impulsar el Programa PIME transversal a les polítiques productives del Govern. L’objectiu ha de ser el d’impulsar, des del punt de vista transversal i per al conjunt del Govern de Catalunya, les polítiques d’acompanyament de les persones autònomes, les petites i mitjanes empreses, en qüestions com una fiscalitat més progressiva d’acord amb la grandària dels projectes empresarials, la lluita contra la morositat, l’impuls de l’accés de les pimes a la contractació pública, la simplificació administrativa o el seguiment del principi «think small first», entre d’altres.
POLÍTICA FISCAL
● Mantenir l’acord assolit en el marc dels pressupostos 2024 de rebaixar l’IRPF per a rendes menors de 35.000€.
B.3. CATALUNYA JUSTA EDUCACIÓ 0-3
● Implementar la gratuïtat de l’I1 en el curs 2025-2026.
RECERCA I UNIVERSITATS
● Programa d’inversions pluriennal per a les infraestructures universitàries i de recerca.
● Garantia de més equitat en la política de preus universitaris, avançant progressivament vers la igualació dels preus públics en l’oferta de graus i màsters universitaris i equiparació de les famílies monoparentals als beneficis de les famílies nombroses.
SALUT
● Implementar centres territorials de salut bucodental.
● Desplegar el Pacte Nacional de la Salut Mental a través del Programa per a la Implementació i seguiment de les estratègies i objectius estratègics del Pacte Nacional de Salut Mental.
AFERS SOCIALS, INFÀNCIA I JOVENTUT
● Dissenyar i implementar una metodologia d’actualització de l’IRSC, en base a uns criteris objectius que permetin garantir el manteniment del poder adquisitiu de les prestacions associades a l’IRSC.
● Equiparar les famílies monoparentals a les nombroses pel que fa a drets i mesures fiscals.
CULTURA
● Continuar amb l’increment pressupostari de les polítiques culturals fins arribar al 2% el 2025 i mantenir el compromís durant tota la legislatura.
● Donar continuïtat del projecte d’ampliació del MNAC i garantir la implicació pressupostaria del Govern de l’Estat.
C. AGENDA LEGISLATIVA
S’acorda, en relació a les iniciatives legislatives enunciades a continuació, que els dos grups parlamentaris es comprometen acordar el contingut del text per iniciar la tramitació parlamentaria i la fórmula legislativa més idònia per al seu registre al Parlament de Catalunya. Concretament, s’adopta el compromís d’impulsar durant el primer any de legislatura la tramitació de les lleis següents:
● Llei catalana d’arrendaments urbans i regulació dels contractes de lloguer.
● Llei de mesures transitòries i urgents per fer front i erradicar el sensellarisme.
● Llei del Tercer Sector Social.
● Llei de l’Agència Integrada Social i Sanitària.
● Llei de memòria democràtica de Catalunya.
● Llei que modifica la Llei del CRT per tal d’elevar el tipus impositiu del joc vinculat als casinos i tornar al règim de fiscalitat anterior a la llei del CRT.
● Llei per establir la primera etapa de l’educació infantil gratuïta i universal.
● Llei de l’Estatut dels Municipis Rurals.
● Llei dels drets culturals. Així mateix, s’adopta el compromís d’impulsar durant la legislatura els següents projectes de llei:
● Llei per garantir els drets de les persones consumidores en matèria de titularitzacions hipotecàries i creditícies.
● Llei per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya.
● Llei d’instruments de provisió del sistema públic de serveis socials.
● Llei del sistema de Policia de Catalunya.
● Llei de protecció dels animals.
● Llei de l’impost d’activitats generadores de gasos d’efecte hivernacle.
● Llei de qualitat atmosfèrica.
● Llei de residus de Catalunya.
● Llei d’organització de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic institucional.
● Llei d’ocupació pública de Catalunya.
● Llei catalana de compra pública.
● Llei del territori.
D. PER UN MODEL DE PAÍS BASAT EN EL PROGRÉS
D.1. Projectes empresarials sostenibles per al Camp de Tarragona.
El Camp de Tarragona necessita projectes empresarials sostenibles i que aportin qualitat en els llocs de treball. Es fa necessari, en l’actual context econòmic i social, fer una aposta pel turisme responsable i sostenible i per la descarbonització de la industria en aquest territori. Per això cal:
● Aprovar la modificació de la Llei del CRT per tal d’elevar el tipus impositiu del joc vinculat als casinos i tornar al règim de fiscalitat anterior a la Llei del CRT.
● Donar suport als projectes de descarbonització de la Industria del Camp de Tarragona.
D.2. La Oficina del Pla Pilot per implementar la Renda Bàsica Universal, una eina essencial per assegurar el progrés social
La Renda Bàsica Universal (RBU) és un dret humà emergent per fer efectiu el dret de totes les persones a viure en condicions de dignitat, promoure la llibertat real de les persones, la seva autonomia en la presa de decisions i la participació política i cultural, i busca reduir la desigualtat, l’exclusió social i la pobresa. Per tot això, s’articula com una assignació monetària, universal, individual, incondicional i suficient.
El Govern de la Generalitat de Catalunya vol promoure un debat públic, informat, rigorós i amb dades sobre l’aplicació d’una Renda Bàsica Universal al nostre país. Per això, l’Oficina del Pla Pilot de la RBU continuarà la seva tasca de difusió de la Renda Bàsica Universal, i el Govern actualitzarà el pla pilot dissenyat i avaluat per Ivàlua que ha comptat, a més, amb l’assessorament del Consell Assessor per al disseny i l’organització del pla pilot per implementar la RBU per tal d’adaptar-lo al context social, econòmic i jurídic del moment en què es dugui a terme la seva implementació durant la propera legislatura.
D.3. Aeroport de Barcelona-El Prat.
El conjunt del sistema aeroportuari de Catalunya mereix una modernització que fomenti un major equilibri territorial, que corregeixi l’excessiva especialització de l’aeroport de Barcelona–el Prat en vols curts punt a punt en favor d’una major connectivitat de llarg radi, que solucioni els problemes de capacitat en hores punta, que aconsegueixi una menor estacionalitat del trànsit i que afavoreixi la transició energètica del transport aeri.
Per tot això, és imprescindible que la Generalitat de Catalunya pugui incidir en els aspectes clau i estratègics de les infraestructures aeroportuàries. La Generalitat ha de ser el garant de vetllar pels interessos públics i territorials, i articular-los institucionalment en un nou model de gestió i governança.
En aquest sentit, s’acorda:
1. Donar continuïtat a la tasca de la comissió tècnica acordada entre el Govern de la Generalitat i el Govern d’Espanya per definir el nou model de gestió català aeroportuari amb l’objectiu de transformar l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat perquè guanyi capacitat amb noves connexions intercontinentals de llarg radi, així com determinar les característiques del futur sistema aeroportuari català, que incorporarà els rols que també han de tenir els aeroports de Girona, Reus i Sabadell i Lleida-Alguaire.
Aquest sistema aeroportuari català ha de contribuir a la reducció d’emissions i per aconseguir-ho s’establirà un màxim d’emissions anuals, que en cap cas serà superior a l’actual, i que condicionarà el nombre total d’operacions que es podran fer anualment. Aquest límit d’emissions seran decreixents d’acord amb els objectius de reduccions d’emissions de l’European Green Deal
2. El nou impuls de l’aeroport Barcelona–El Prat ha de respectar la biodiversitat, la convivència amb veïns i veïnes i les directives ambientals europees, posant especial cura en la preservació i la posada en valor dels espais protegits Xarxa Natura 2000, i ha de garantir la viabilitat el desenvolupament present i futur del Port de Barcelona.
3. Cercar el consens necessari territorial i institucional per facilitar el desenvolupament d’un model aeroportuari en què el Govern de la Generalitat de Catalunya sigui un actor determinant en la presa de decisions estratègiques relatives a l’aeroport de Barcelona – El Prat (nou pla director, garantir la incorporació de les inversions necessàries al Dora III en especial la Terminal Satèl·lit…) i que permeti la connexió amb alta velocitat ferroviària dels aeroports de Girona i Reus per millorar la seva competitivitat.
4. En l’àmbit de la governança aeroportuària, s’acorda:
a) Que els partits sotasignats promouran les modificacions en el marc legal actual per fer efectiva la creació d’un nou Consell Rector Aeroportuari de Catalunya (CRAC) en substitució de l’actual comitè de coordinació aeroportuària (CCA). La voluntat compartida per ambdues forces polítiques és que aquesta modificació permeti al Govern de la Generalitat de Catalunya acordar amb el Govern de l’Estat tenir un paper determinant en la definició, articulació i gestió del nou sistema aeroportuari català, i que les funcions, composició i mitjans d’aquest nou organisme permetin materialitzar aquesta voluntat.
b) Crear l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya, que vehicularà els interessos de Catalunya, responsabilitzant-se i donant suport al nou paper de la Generalitat de Catalunya en el nou model de governança, i centralitzarà les competències pròpies de la Generalitat que tinguin relació amb la política aeroportuària (Consum, Treball, Medi ambient, Planificació, Urbanisme, Accessibilitat, Transport, Desenvolupament immobiliari, Promoció econòmica, etc.).
5.SEGUIMENT DE L’ACORD D’INVESTIDURA
Es crea una comissió de seguiment d’aquest Acord integrada per tres representants de cadascuna de les parts sotasignades amb l’objectiu d’avaluar l’execució del present Acord, així com resoldre els dubtes o els conflictes que puguin sorgir en el seu desenvolupament.
Aquesta comissió es reunirà amb caràcter semestral, o quan una de les parts o demani, i podrà preveure la creació de grups de treball paritaris per àmbits sectorials concrets.
Aquesta comissió elaborarà, amb caràcter semestral, un informe de compliment del present Acord, que les parts donaran a conèixer| Acuerdo investidura Illa en dialecto catalán.
EL ACUERDO PDF
